Avui no pensava penjar res al bloc, però una noticia que he sentit de bon matí m’ha esperonat. Es veu que el nostre magnífic Conseller de l’Interior i la seva troupe han tingut una idea brillant per reduir els problemes de trànsit. La solució a tots els mals que sovintegen a la nostra xarxa viària és estrènyer una mica els carrils d’algunes de les vies ràpides del país, perquè se suposa que així tothom anirà amb molta més cura. Anar amb més cura significa anar més lent. Anar més lent significa no tenir accidents i no contaminar. I, de pas, tindrem espai per fer un carril VAO per autobusos i vehícles d’alta ocupació en un sentit més ampli. La quadratura del cercle… Com no se’ns havia passat abans pel cap?

El senyor Saura sembla no tenir suficient amb la reducció a 80 del límit de velocitat a l’Àrea Metropolitana, la multiplicació de radars o la xarxa -de malla molt fina- de controls d’acoholèmia i estupefaents. Vol acabar totalment amb els problemes de trànsit, i farà qualsevol cosa per fer-ho. Però aixo d’empetitir els carrils crec que és anar massa lluny. Com si no tinguéssim prou amb anar a velocitat de Rondes per vies ràpides, o sentir al clatell l’alè dels Mossos cada vegada que fem un glopet de vi en un sopar… A banda que ja és suficientment humiliant pagar per vies ràpides en què es va lent o ser considerat pressumptament culpable si vas en cotxe més enllà de la una de la matinada -”Has sortit; segur que has begut”-, el control que ens estan fent patir comença a ser asfixiant. 

Hi ha una esquerra en aquest país que crec que cau en els errors que sempre ha criticat. Es demonitzen els totalitarismes -i amb tota la raó del món- perquè sotmeten la població a un control exhaustiu asfixiant. Però, què és el que està fent el senyor Saura a les carreteres d’aquest país? O què és el que vol fer la senyora Geli amb les màquines de vending? “Has de conduir així, has de menjar això, no has de prendre això” -ara semblo l’Aznar quan va dir allò del vi-. El que fan és imposar un control. És igual que tinguis una cuina de dos metres quadrats i una superficie útil de vivenda de 30 metres quadrats: has de reciclar -afortunadament això simplement és un anunci de conscienciació, i no una obligació-.

Bona part de l’esquerra d’aquest país és “pop”, i aquest no és un qualificatiu cultural. Vol controlar. Vol construir el model de societat que creu perfecte, i per això necessita tocar totes les tecles, fins i tot encara que això signifiqui dirigir les nostres voluntats. Això em fa tufillo a dictadura. A vosaltres no? Les societats modernes i avançades són aquelles que no necessiten de normes tipus “Saura”; els integrants d’aquestes societats s’autoregulen…