La primera gran noticia de l’any és la independència de Kosovo, o Kosovë, o Kosova,… en fi, d’aquell trosset de l’extrem sud de l’antiga Iugoslàvia que voreja Albània. Felicitats! El seu Parlament ho ha volgut de manera unànime; els diputats proserbis van ser tan democràtics que van marxar de la sala en el moment que es votava. La secessió kosovar arriba amb el beneplàcit oocidental: sense grisos dels Estats Units i amb matisos de la Unió Europea. Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit, els països més importants, accepten la decisió… Qui no? Ho endevineu?… Espanya!! Sí, senyor!! Una altra prova de la qualitat democràtica de l’Estat que ens protegeix.

Zapatero ha preferit posar-se al costat de Rússia i de Sèrbia, estats oposats frontalment al projecte independentista kosovar. I no content amb el ridícul monumental que significa coincidir amb dues de les democràcies més deficients del continent europeu, l’executiu espanyol, amb el recolzament de Xipre, Eslovàquia, Grècia i Romania, ha instat la Unió Europea a considerar el cas de Kosovo una rara avis. Espanya no només impedeix la unanimitat entre els estats membres forts, els ha obligat a reconéixer que prenen una decisió sui generis i molt excepcional; no sigui cas que els bascos o els catalans ens fem il·lusions. La qualitat de la democràcia espanyola ha quedat demostrada una vegada més. Ni transició exemplar, ni descentralització avançada, ni res de res… Quan els catalans volem un nou Estatut, se’ns vexa fins el punt que se’ns fa votar una llei que ara mateix podria ser invalidada. Quan una sèrie de persones reclamen pertinences que són seves i es troben en un arxiu públic anys després que un exèrcit les espoliés,  se’ls demana paciència (quaranta anys no és prou espera?). Quan el govern basc anuncia la seva intenció de convocar un referèndum, s’amenaça el lehendakari amb la presó (no podríem parlar de reformar la Constitució, com a persones civilitzades?). Espanya és això: posar-se al costat de Sèrbia i Rússia per negar la possibilitat que un poble decideixi lliurement què vol ser de gran.

Espanya té por a la democràcia real perquè el projecte espanyol s’aguanta amb pinces. La prova és que molta gent, com a únic argument per contrarestar l’independentisme, porta temps dient que a Catalunya o al País Basc no guanyaria el sí a la secessió. Ara, en canvi, veient com es desenvolupen les coses, moltes d’aquestes persones antisobiranistes han passat a afirmar que la independència hauria d’estar recolzada per més del 60%. Tanmateix, Espanya no té la intenció de deixar parlar. I si ens deixessin, encara que el Parlament o el poble català fossin gairebé unànims, segurament la resposta seria la mateixa que en el cas de Kosovo: no es respecta la legalitat internacional… Quina legalitat, senyor Moratinos? La que diu que un dels drets bàsics dels pobles és l’autodeterminació?