El divendres passat vaig decidir no escriure sobre un tema que em va empipar profundament (suposo que volia ser moderat, i la sang calenta ho dificultava). Resulta que em tocava fer una entrevista sobre Responsabilitat Social Empresarial. El tema em resultava conegut i interessant: conegut perquè l’havia tractat en moltes ocasions anteriorment -i la meva xicota encara més-, i interessant perquè considero que la RSE és cabdal per al futur de les companyies. Per això vaig preparar un bon -modèstia apart- qüestionari amb què, a banda d’intentar treure dades interessants també pretenia que l’entrevistat fugís dels tòpics i es mullés una mica (encara que fos la punteta dels peus). Doncs bé, em van revisar el qüestionari. I no em va agradar gens.
Enteneu-me bé . No vull dir que em molesti que em facin rectificar o canviar coses; ans al contrari, encara que l’entrevista és el gènere que més domino. Em vaig emprenyar perquè les correccions: 1.- Pretenien convertir-me en un imbècil; i 2.- Pretenien convertir l’entrevista en un massatget.
En una entrevista qui més en sap és l’entrevistat, evidentment, però el periodista també ha de saber - i, si se’m permet l’expressió, ha de saber un ou!-. Jo sempre dic que aquest gènere és com un ball, una coreografia. Sí que és cert que en la parella hi ha un que dirigeix: l’entrevistat. Però l’altre també ha de saber ballar. No trobo periodístic -i a més trobo insultant per a qui és entrevistat- anar a la cita amb el posat de persona que no sap res, fent preguntetes del tipus: “Què és la RSE?”, “Tenir cura del medi ambient forma part de la RSE?”, etcètera.
Després està el component massatge. Això del periodisme empresarial estic veient que és molt servil; és lògic, tenint en compte qui paga i tota la pesca. A mi el servilisme no m’agrada -com a ningú amb una mica de decència, m’imagino-, encara que la majoria de vegades és inevitable, i el meu cas no és una excepció. Però crec que s’ha d’arribar a un punt d’equilibri. Entre poc i massa, no? Les preguntes compromeses no poden faltar, perquè són les que veritablement donen informació valuosa. Com enyoro el periodisme de debò…
Arxivat a Periodisme, Personal | Etiquetes: ball, coreografia, entrevista, futur, imbècil, massatget, Periodisme, Responsabilitat Social Empresarial, saber, servilisme
