La davallada d’ERC a les eleccions -i el posterior episodi Puigcercós-Carod, que un Duran graciós ha definit com a “sainete” aquest matí a Can Basté- ha alimentat una linia de debat recurrent en els últims anys. És aquella que gira al voltant de la personalitat d’Esquerra com a partit. Per a alguns, el mal dels republicans és que són assamblearis, giren com una baldufa quan han de prendre les decisions importants i tenen comportaments que sovint són naïf. Tot un poti poti que s’acaba resumint amb la següent frase: “ERC no és un partit de govern”.

Quan ets molt jove, els teus pares t’acostumen a dir: “Estàs en l’edat d’experimentar, de provar… Si no t’agrada una cosa, canvia… Arrisca’t i marxa un any de beca a Dinamarca, que ara és el moment de fer-ho…”. Però després, a mesura que vas fent anys, els consells que et donen van per la línia de frenar, pensar molt bé les coses, no fer cap pas sense un convenciment absolut basat en dades empíriques,… Amb l’edat et demanen -i també et demanes tu mateix- més conservadurisme, menys improvisació. En definitiva, que traguis.

Ara, Esquerra sembla que s’ha fet gran. I per això, ha de tragar. Però, si ser partit de govern és incrementar la teva capacitat deglutidora, no crec que aquest sigui el problema d’ERC. La cúpula del partit no ha fet res més que això des que van permetre que en Maragall fos President. Que el seu líder és expulsat? Traguen. Que el President fa una remodelació de govern i fot fora un Conseller republicà només perquè ha fet una petita crítica al president d’un altre país? Traguen. Que l’Estatut és rebaixat a Madrid i, a sobre, ni ells ni el President de la Generalitat surten a la foto? Es mostren disposats a tragar i les bases, amb els testícles massa inflamats, els fan rectificar. Que han de fer President qui va voler rebaixar l’Estatut un dia després de la seva aprovació al Parlament -un personatge poc preparat i que, a sobre, no sap parlar bé el català-? Traguen… I podria continuar… El problema no és empassar-se gripaus, perquè ERC ja se n’ha empassat uns quants. I la majoria en nom de la governabilitat.

Per a ser partit de govern, el primer que necessites és el suport de la gent. Si no aconsegueixes vots, no ets res: no et fas gran. Partint d’aquesta premisa, Esquerra només ha fet que minvar; ha perdut sufragis a cabassos des de les espanyoles del 2004. No ha tragat prou? Mentida, ha tragat massa i tot. No ha governat bé? Ha tingut més èxits que fracassos, cosa que l’altre soci menor del Tripartit segurament no pot dir… Dos ingredients bàsics d’un partit de govern i els cumpleix…. El tumor no el conformen les renúncies puntuals o la gestió… Accepto que l’existència de gestos infantils per quedar bé o extravagàncies -com la marcada de paquet d’en Vendrell en una calçotada o l’efímer “vot nul polític”- van en contra del que significa ser un partit de govern. Però el problema real d’ERC no és aquest; això és una derivada del veritable problema: una estratègia que resta vots i -el que és pitjor- resta credibilitat al sobiranisme. Tots els mals d’ERC pengen d’aquest full de ruta erroni. Per això penso que en Puigcercós i en Carod, tots dos, com a últim servei al partit i al país, haurien de demostrar el seu potencial deglutidor i tragar. O el que és el mateix: marxar i deixar que d’altres liderin ERC. Això sí que seria un gest de responsabilitat, perquè potser els nous líders sí que podrien bastir, recuperant els vots que han anat marxant i sumant-hi molts més, un partit de govern.

Your response: