El 59 segons ha convidat avui el Conseller Francesc Baltasar, perquè pugui explicar què passa amb aquest tema de la sequera. Venia preparat: hectòmetres cúbics, aigua de boca, aigua reciclada, depuradores, sensibilització,… Tot un reguitzell de conceptes amb què en Baltasar ha salvat el match point. Tanmateix cap al final de la seva compareixença, un expert de la UPC ha fet la gran pregunta: Per què no es pot encarar el problema dient que els ciutadans hauran de patir restriccions durant uns mesos, fins que la dessalinitzadora d’El Prat estigui enllestida? De debó seria perjudicial que ens trobéssim tots amb l’aigua al coll -i mai millor dit-, sense haver d’enfrontar territoris grapejant les conques hídriques? Potser seria un bon sotrac per a tothom veure que l’aigua s’acaba. La resposta del Conseller ecosocialista no m’ha convençut gaire… Ai els vots!!!

Resulta que la base electoral d’Iniciativa i del PSC es troba a la regió metropolitana, i possiblement no es pot trair aquesta gent. Ara bé, quan toquen eleccions, aleshores toca el discurs naïf per asserenar els cors d’aquells que ara han de donar-nos l’aigua fent muts i a la gàbia… A mi el que més em molesta de tot això és la demagògia que s’ha fet amb aquest tema durant els últims anys; molt acurada una intervenció d’en Joan Cal, director del diari Segre, al respecte. El PP n’ha fet, sí. Però amb un full de ruta diàfan en tot moment: el seu país és Espanya, i volen aigua de les zones humides del país per a les zones més eixutes… Per regar camps de golf, sí. Però també per omplir boques.

Estic d’acord amb el PP? No, ni molt menys. Això dels transvasaments ho trobo antinatura. I posats a fer coses antinatura, prefereixo potabilitzar aigua salada a dojo i invertir en investigació per fer que aquests processos redueixin el seu índex contaminant, encara considerablement elevat. Però ja ho deia en un post recent: als populars almenys els hi reconec el fet que no hagin mogut el seu discurs. En canvi, n’hi ha d’altres que han portat històricament la bandera anti-transvasament i s’han omplert la boca de conceptes com “cultura de l’aigua”… Però ara, ai las!… Quan toca governar, no n’hi ha prou amb difusors a les aixetes, reutilitzar l’aigua per regar les plantetes o dutxar-se en lloc de banyar-se… Ara cal punxar rius…

Prou de solucions que, tot i que segurament fa temps que s’estan desenvolupant, semblen pegats. Si és peremptori dibuixar les linies d’una política integral sobre aquest tema, ho era també el dia després del Pacte del Tinell -sí, aquell que en Zapatero ni recordava en un dels debats televisius de l’última campanya (Parèntesi: Aquesta amnèsia respon al pes que en ZP dóna als acords que se signen a Catalunya, encara que siguin per formar govern i el seu partit estigui implicat?-. Així mateix, la sequera també era una amenaça latent durant tots els anys que CiU va governar a plaer. Si el problema no s’ha començat a encarar fins ara, quan estem a punt de beure’ns l’aigua dels floreros, la meva conclusió és que tenim uns polítics que són uns ineptes. I amb el perdó d’aquells que es dediquen a això de la política i suen la samarreta… encara que potser per poc temps perquè, sense aigua, aviat no tindran líquid per alimentar les seves glàndules sudorípares.

Your response: