Un apunt per mostrar la meva indignació absoluta amb el que està passant a Catalunya amb l’aigua. Aquest episodi se suma a tot un cúmul de casos que ens demostren que els nostres polítics s’han aficionat a fer equilibris sobre la navalla de la mentida i del cinisme. Resulta que aquestes coses se les poden permetre o els partits molt grans o els partits molt petits: els molt grans (PSC, per exemple) tenen una bossa central de vots molt sòlida que no s’esfumaria ni amb una escombra com a candidat. I per als partits molt petits (com ICV), al marge del vot fidel que també tenen, la clau és, sobretot, que el fet de formar part d’un govern i remenar les cireres -una cosa que mai no podran fer com a primera força, si parlem de Catalunya-, ho compensa tot, fins i tot les contradiccions flagrants. Ara bé, els partits mitjans i amb, fins fa poc, un futur prometedor (ERC) mai no podran treure rèdits d’una política dual. La raó? Molta gent els va votar precisament per una coherència que ja no es creu gairebé ningú.

No es pot dir no a la MAT i formar part d’un govern que la recolza. No es pot dir no a l’Estatut i no abandonar inmediatament totes les conselleries. No es pot dir no als transvasaments i acceptar totes les mesures que faran possible la interconnexió de l’Ebre amb la xarxa de suministrament de Barcelona. No es pot. I no val demanar que es desmuntin un parell de quilòmetres de canonada quan passi l’emergència (Saura), o assegurar que no es tracta d’un transavasament i sí d’una captació temporal d’aigua (el govern en bloc). Això a banda de les indecisions i els canvis de parer que hem hagut de patir durant els últims dies; sembla que no tinguin ni idea de res, que tot és fum i res més. A mi tot això em preocupa especialment per la imatge que està donant la Generalitat com a govern i Catalunya com a país. El President Pujol va parlar ahir de desprestigi, en una entrevista a RAC1. I és veritat: aquest ridícul se suma a molts d’altres que hem anat acumulant des del 2003: entrevista de Carod amb ETA, no a l’Estatut d’un partit membre d’un govern que el recolza, foto de turistes amb corona d’espines inclosa a un país molt sensible amb els símbols,…

No sé vosaltres, però jo començo a estar fins els nasos de tot això. Sobretot perquè considero que estem perdent una oportunitat molt important per aconseguir un avenç nacional significatiu del nostre país, només possible amb una seriositat que no existeix. ERC, que havia de ser el partit que ens guiés, està perdent credibilitat cada dia que passa; ara es diuen Esquerra i mantenen com a President un senyor que, entre moltes d’altres coses, no creu en els drets històrics de Catalunya. I, mentrestant, juguen a la gesticulació: són corresponsables de decisions que provoquen protestes ciutadanes i, alhora, volen posar-se al capdavant d’aquestes protestes. Cada dia que passa, s’embruten més les mans. És per aquest motiu que crec que la direcció d’ERC hauria de ser completament nova: el sabó no pot amb segons quines taques i, en aquest punt, val més la pena que vingui algú amb unes mans netes de debó… Al final resultarà que la solució és la Casa Gran d’en Mas…