Engegar el mode aleatori de l’iPod -el shuffle de tota la vida, per entendre’ns- és un gest a voltes molt recomanable. Avui, en el meu trajecte cap a la feina, he apostat perquè el cervell de la meva maquineta de música decidís l’ordre de les cançons. I, de cop i volta, han sonat les primeres notes inconfusibles d’un tema que es va estrenar l’any 1987 i és, segurament, el més conegut de la seva autora, Suzanne Vega (web i wiki). Es tracta de Luka, la història d’un nen que explica al veí del primer els maltractaments que pateix. La descripció -els pocs detalls la fan duríssima-, sumada a una melodia preciosa, dóna lloc a una cançó que em resulta esgarrifosa i alhora agradable. Una mescla realment inquietant.