Aquest post el dedico a la Sandra Arenas. Resulta que fa pocs dies, la Sandra va publicar al diari on treballa, l’Avui, una noticia en què revelava l’existència d’un informe destroyer, pressumptament provinent de l’entorn d’en Joan Puigcercós, en què aquest sector d’ERC descrivia, fugint dels arguments políticament correctes, part del seu full de ruta per al partit. A aquesta informació, signada per la Sandra però amb el suport del cap de política de l’Avui, l’Albert Balanzà, la va seguir una noticia en què els altres sectors republicans opinaven sobre l’informe -negativament, com és lògic-. I tot això ha provocat la reacció de vàries figures de l’entorn de Puigcercós, en forma de menyspreu (Exemple: una entrada del bloc de la Marta Aguilar). Vull que sàpigues que estic amb tu, Sandra!

Vaig treballar amb la Sandra Arenas fa cosa de dos anys, durant una colla de mesos. Al setmanari, ella portava la informació política catalana i jo la informació de Barcelona (política i no política), però sovint ens consultàvem les coses, intercanviàvem punts de vista o, simplement, debatíem sobre l’actualitat del país i la ciutat. La Sandra és una periodista jove, molt interessada per allò que fa, preparada,… És una persona amb vocació: que es dedica a allò que ha volgut fer des de sempre. I és una persona honesta, una qualitat que aquells que seguiu aquest bloc sabeu que considero bàsica per a exercir aquesta noble, i molt sovint ingrata, professió (Com ha de ser el periodisme? I, II i III).

Des de l’entorn d’en Puigcercós s’assegura que aquest informe és apòcrif i es critica que la Sandra no contrastés la informació. Jo, sincerament, coneixent-la una mica, no em crec aquests arguments. En comptes de ficar-se amb una periodista, el que hauria de fer aquesta gent és reflexionar sobre per què a l’òrbita d’Esquerra hi ha instal·lada aquesta dèria per fer paperots en què es diu, amb els riscos que comporta en política, allò que de debó es pensa sense pèls a la llengua (rollo com els dolents de les pelis del James Bond, que expliquen amb profusió de detalls els seus plans abans d’intentar matar -sense èxit- l’espia). M’enrecordo ara del cas Sellarès, per posar un exemple il·lustre. Et crec a tu, Sandra. I tranquil·la que, si borden, vol dir que has tocat la tecla adient. Ets una bona periodista i ho estàs demostrant dia rera dia.