El tema del PP és complicat d’analitzar. S’ha demostrat que estaven equivocats aquells que pensaven que el camí de Rajoy fins el Congrés seria una bassa d’oli. Ans al contrari! Els nans surten per tot arreu i ara hi ha una profunda desunió a un partit que, fins fa poc, semblava d’una solidesa infrangible de portes endins (tret d’excepcions com en Gallardón o en Piqué, que s’han sapigut portar amb una diligència acceptable i, sobretot, amb una discreció envejable per a alguns). Crec que tot aquest batibull a Catalunya, tret del que puguin dir Zaragoza i els seus, no ens beneficia. Ara, el PSOE treuria uns millors resultats en unes eleccions generals, i els governs monocolors amb molt de suport s’han demostrat perjudicials per al nostre país.

Què passarà al Congrés del PP? Sincerament, no en tinc ni idea. A priori, tot fa pensar que, malgrat els ensurts d’aquestes últimes setmanes, en Rajoy serà el President (previ pacte, possiblement, amb els sectors més dissidents, que impliqui col·locar peons d’aquesta corda a la direcció del partit). També és possible que el gallec pagui un preu extra: deixar en standby la candidatura a les properes eleccions generals espanyoles. Però tot això són especulacions, res més.

Què seria més beneficiós per a Catalunya? Doncs que es configurés un partit de centre-dreta modern, que defugís dels discursos cavernícoles i apostés clarament per una idea moderna de l’Estat espanyol. Per què? Doncs perquè un centre-dreta moderat és l’única possibilitat del PP per derrotar el PSOE, a hores d’ara. O això o que el PSC perdés gran part el seu suport ciutadà, cosa que sembla altament improvable a curt-mitjà termini si, després de tants desastres, aquest partit ha tret els millors resultats electorals de la seva història.

Dues últimes coses. La primera: No tinc del tot clar que en Juan Costa (l’únic que ha mostrat interés per formalitzar una oposició a Rajoy al Congrés del PP) sigui “ala dura”; es veu que era dofí d’en Rato. I la segona: Per això que he dit d’en Costa, no estic del tot d’acord amb aquest plantejament -freqüent en els mitjans filosocialistes- que diu que Rajoy és moderació i la seva derrota significaria el retorn de “La Bèstia”. La penya radical del PP és determinant al partit, però crec que cada vegada menys. Per sort, tothom evoluciona, i Espanya, malgrat que sempre ho faci amb velocitats més aviat de tortuga, no és una excepció.