La política sovint és previsible, però de vegades comporta grans sorpreses. La nominació de Barack Obama com a candidat demòcrata a la Presidència dels Estats Units d’Amèrica n’és una ja que, tot i que ara molts analistes es facin el fatxenda, ningú donava dos duros per aquest senyor quan va començar la cursa; la Hillary era la favorita de tothom i, si molt se m’apura, el seu contrincant més ferm era en John Edwards. Salvant les distàncies, en el procés congressual d’ERC podria estar passant el mateix. L’establishment s’ha dedicat durant molts mesos a titllar de minoritària la corrent Carretero. Tanmateix, RCat sembla una bola de neu que baixa muntanya avall i va fent-se cada dia més gran.

He tingut l’oportunitat de sentir algunes de les intervencions d’en Joan Carretero durant el debat-conclave de presidenciables d’ERC a Esparraguera. I he tingut molt bones sensacions; les intervencions coherents i desacomplexades del doctor, moltes d’elles rectificant en Puigcercós o en Benach, rebien un aplaudiment multitudinari de la sala. I el seu discurs segueix mantenint aquell aire fresc de canvi, que sembla tocar cada vegada més fibres entre la militància republicana. Aquí podeu trobar tot el debat desglossat en vàries parts; són arxius de Youtube però només amb àudio, i cal parar atenció perquè és una gravació dolenteta.

El canvi a ERC és possible, i seria un punt d’inflexió per a provocar d’altres canvis a Catalunya. Esperem que els republicans de base llegeixin aquesta oportunitat històrica com ho necessita el país. Jo, si fos militant, ja tindria clar el meu vot.