Quan m’emociono amb alguna cosa, el meu cos reacciona sempre igual. Són una mena de calfreds que et pujen per l’esquena, els pèls dels braços es posen rectes com les espines d’un cactus i, en algunes ocasions, fins i tot les llàgrimes es preparen per a sortir. Aquests són els símtpomes que tinc una vegada rera l’altra quan miro la pel·lícula Les Choristes (2004) i/o sento la seva banda sonora. La història del film és entranyable, molt maca: uns nens difícils a un orfanat que acaben tenint una relació molt especial amb el vigilant, qui els ensenya, d’amagat, a cantar. I les cançons són senzillament brutals. Aquest és el tema principal, intepretat pels Petits Cantors de Saint Marc. Es diu Vois sur ton chemin… Ja em puja un calfred… Bon cap de setmana!