El que està passant amb en Joan Laporta em provoca sentiments contradictoris. Certament, els dos últims anys a Can Barça han estat un desastre -i no només en futbol, tot i que al soci mitjà segurament se la bufa tota la resta, malgrat el que digui de portes enfora: si s’hagués guanyat la Champions League, molta gent hagués preferit ahir torrar-se al sol a qualsevol platja del litoral català que presentar-se al Camp Nou-. En tot aquest desori, la Junta Directiva ha estat la responsable màxima,… I si només pensés en això, segurament hagués convidat molts socis que conec -jo no ho sóc- a votar a favor de la moció de censura. Però resulta que no puc oblidar d’altres coses: Una Champions, dues lligues, un Camp Nou lliure de violents, un club desacomplexat en quant a catalanitat es refereix,… Crec que no hauríem de ser injustos.

Posant sobre la balança totes les coses bones i dolentes del Laportisme, el meu dictamen, tot i que justet, avalava la gestió de l’actual junta del Barça. No obstant això, el soci no ha fet el mateix anàlisi que jo, perquè Laporta gairebé palma: 60,6% a favor de la moció de censura, 37,75% en contra. Un panorama en què jo crec, mal que em pesi, que Joan Laporta hauria d’haver dimitit. Ja sé que les mocions de censura o es guanyen o es perden, i que la directiva de Laporta va ser la que va introduir la limitació de mandats -figura que converteix la moció de censura en una fòrmula molt excepcional i, d’altra banda, assegura que Laporta acabi abandonant la presidència-. Tanmateix, jo crec que hauria estat molt més elegant dir: “El soci ha parlat. Intepreto que el vot em censura a mi, en concret. Com que creiem que iniciar ara un període electoral paralitzaria el club, jo m’en vaig i els meus directius es queden, amb un nou president i el compromís de convocar eleccions abans que acabi la propera temporada. Moltes gràcies i bona nit”.

Laporta, en canvi, ha decidit esgotar el mandat. Té tot el seu dret. I certament he de dir que, malgrat que penso que dimitir hagués estat la sortida més digna per a ell, m’agradaria força que tingués sort d’ara endavant. I no em refereixo a divertir i guanyar títols, que també. Vull dir que espero que, durant aquests dos anys, desitjo que en Jan aconsegueixi recuperar aquell toc fresc del seu primer mandat, que tant va agradar al culé. Perquè l’actual President del Barça mereix aparèixer a la història d’aquest club amb lletres d’or, i no èsser recordat com un tipus fatxenda i dèspota… A més, el país necessita líders com ell. No ens el deixem perdre perquè la piloteta no ha entrat.