Tornada a la feina. Les vacances? Bé, gràcies… I sí, efectivament: Tornar segueix sent una merda!… L’alicient d’aquest agost -deixo a banda el tema del finançament, perquè sospito que acabarà com sempre; jo ja he anat encarregant, per si de cas, caixes d’Hemoal- són els Jocs Olímpics de Beijing (ara tot aquell que es vulgui dir cosmopolita ha d’anomenar la capital xinesa d’aquesta manera, i no Pekín, com s’ha dit tota la vida). Des del meu punt de vista, el titular dels JJOO 2008 és (toquem ferro perquè continui vigent al final): Torna l’esport amb majúscules. Qui deia que els laboratoris el matarien, s’equivocava. L’esforç, el sacrifici, l’esperit de superació, l’esportivitat,… Són els millors ingredients del millor olimpisme, malgrat que els Jocs se celebrin en un país bastant justet en quant a llibertats i això els taqui una mica.
El nom propi de Pekín 2008 és Michael Phelps (web i wiki). Es tracta d’un nano de 23 anys nascut a Baltimore (Maryland, EUA), més aviat lletjot però d’un físic privilegiat: 1,93 metres d’alçada, 91 kilos de pes, un número 49 de peu, braços d’albatros (dos metres d’envergadura) i articulacions hiperlaxes. Ja és l’esportista amb més medalles olímpiques d’or de la història (14), i ha superat el també nordamericà Mark Spitz com a nedador amb més metalls daurats aconseguits en una mateixa edició de Jocs. Al Water Cube de Pekín, Phelps ha pulveritzat set rècords del món, i és el segon esportista de la història que, amb un total de 16, s’ha penjat més medalles olímpiques, per darrera de la gimnasta soviètica Larissa Latynina. A Londres 2012, segurament es convertirà, amb dades a la mà, en el millor esportista de tots els temps. No tinc paraules.
L’altre heroi a Pekín ha estat el jamaicà Usain Bolt, guanyador de la cursa olímpica que sempre genera més expectació (marató a banda): els 100 metres llisos. Bolt va guanyar sense problemes: en els últims deu metres de cursa va tenir temps per a celebrar-ho, sense deixar passar l’oportunitat d’afegir una plusmarca mundial al seu currículum; Bolt va fer l’hectòmetre en 9,69 segons!!!! Exhibició a banda, d’aquesta cursa em van agradar especialment els minuts previs i posteriors: abans de córrer, els vuit atletes es van reunir per desitjar-se sort, i després no van faltar les felicitacions entre ells pels resultats aconseguits.
Cites com els JJOO, els Mundials de qualsevol disciplina, les Copes d’Europa,… serveixen per crear aifició i -el més important- per fer que milions i milions de joves -i no tan joves- s’enganxin a una pràctica saludable. Els casos de dopatge durant els últims anys -reiterats en el ciclisme, però també més o menys freqüents en d’altres disciplines- havien ennegrit l’esport com a exemple. Però els de Pekín poden convertir-se en els Jocs Olímpics més nets de la història, fins el moment. Això -si els fets no em contradiuen en el futur, reitero- vol dir que els esportistes que han brillat a la Xina aquest estiu són fills només del seu esforç i sacrifici, sense aditius. L’esport de debó reneix a l’Orient Llunyà.
