En algunes coses, suposo que com tothom, sóc una mica friqui. Un dels regals que m’han fet pel meu aniversari ho demostra: la serie V  en DVD. I és que jo sóc d’aquells que sovint pensen que abans es feia millor tele, millor música i millor cinema. Amb això no vull dir que ara no se’n facin, de coses bones. Però trobo que va haver-hi uns anys a finals del segle XX que representen una època daurada. Un exemple del que us explico és la sèrie Miami Vice  (”Corrupción em Miami” – wiki i web oficial de la NBC). Narrava les peripècies de dos policies, “Sonny” Crockett (Don Johnson) i Ricardo Tubbs (Philip Michael Thomas), com a detectius de la divisió antidroga de la policia de Miami.

Tots els capítols eren trepidants i et mantenien enganxat al seient fins el final. De fet, resulta sorprenent que en Michael Mann, un dels creadors de la sèrie i director posteriorment de magnífiques pel·lícules com Heat (1995) o Collateral (2004), trigués tant en decidir-se a traslladar Miami Vice a la gran pantalla; bona peli de l’any 2006 (wiki i Imdb), amb un sempre impecable Jamie Foxx i un correcte Colin Farrell (li fallava el “garrulisme”, pel meu gust; en Don Johnson tenia més estil).

Avui toca penjar al bloc un video musical, i suposo que ja comenceu a sospitar per on van els trets. Una de les característiques més destacades de la Miami Vice televisiva, que Mann ha conservat a la versió cinematogràfica (amb estils actualitzats), és la seva espectacular banda sonora, tant la feta ex profeso (mític Jan Hammer) com la que es va adoptar; podies veure en Sonny Crockett conduir el seu Ferrari blanc a tota velocitat mentre sonava a tot volum el Brothers in Arms dels Dire Straits, o com la parella protagonista detenia uns delinqüents al ritme de Picture Book dels Simply Red. Us penjo la que jo crec que és “la cançó” de Miami Vice: el gran Phil Collins amb In The Air Tonight (amb imatges de la sèrie)… I de regal, la versió que van fer d’aquest tema els Nonpoint per a la peli del 2006.