Últim post dedicat a radiografiar la persecució mediàtica (només?) que pateix en Joan Laporta (abans Part 1 i Part 2). Avui sobre l’escàndol del seu cunyat.

i 3) L’afer Echevarría. No entenc molt bé la polèmica d’aquest cas. Va ser que el tal Echevarría era cunyat d’en Laporta i, per tant, el va col·locar? O que aquest senyor pagués la quota de la Fundació Francisco Franco? O que la seva filiació política fos amagada? En política les tenim de tots colors. Fa poc, en Carod va nomenar el seu germà Apel·les responsable de la Casa de Catalunya a París, ja se sap que alguns dels fills de Jordi Pujol van ser alts càrrecs durant la seva presidència, i hi ha clans que no marxen de l’elit catalana ni amb aigua calenta: Maragall, Nadal,… Però a les rodes de premsa en què es fan públics els acords de govern, estic convençut que en Joaquim Nadal mai no ha hagut de donar explicacions sobre el nomenament de Manel Nadal com a Secretari de Mobilitat.

D’altra banda, en Manuel Fraga no s’ha penedit encara -que jo sàpiga- d’haver format part d’un govern que perpetuava un règim totalitari imposat per les armes; “es colmo”  és que ara se’l reconegui com a gran demòcrata -té collons, la cosa-. I per últim, si parlem d’amagar informació, què dir, per exemple, dels interessos inmobiliaris del Conseller d’Agricultura Joaquim Llena, que l’han fet vorejar el delicte de prevaricació urbanística? Tots aquests casos posats un rera de l’altre fan que l’afer Echevarría es pugui considerar una fotesa… Perquè ho és. El Barça no representa una ideologia, no? No és aquesta la gran coartada per criticar que en Laporta relacioni Barça amb catalanisme?

Tres posts per arribar a quina conclusió? Es pot arribar a moltes, però m’interessen dues. Primer: En periodisme no han d’haver-hi dues vares per mesurar les situacions, tret de casos molt excepcionals (com per exemple una guerra). Segurament en Laporta s’ha equivocat en moltes de les seves decisions, té un puntet de fatxenderia i altivesa, i ha fet servir el poder del seu càrrec per pendre decisions favorables per als seus…. I també és evident que va dir coses durant la seva època a l’oposició que ara l’han convertit en un nou Pinotxo (d’això no he posat exemples polítics perquè necessitaria molt d’espai). Però segurament ha fet molt menys del que els polítics fan dia rera dia en l’exercici del seu càrrec, amb l’escut que proporciona el poder. Ells no dimiteixen, i si s’ajusten a les regles del joc democràtiques, són respectats per tothom. No es pot actuar amb discrecionalitat depenent del protagonista de la història… L’altra conclusió és que el linxament de Laporta segurament respon a una campanya d’intoxicació per destrossar-lo, amb motius menys nobles que salvar el Barça… Perquè tanta crítica continuada no pot ser casual… Però això donaria per molts posts, segurament.