L’atzar ha fet que pràcticament coincideixin en el temps dues noticies relacionades amb el diari Avui que encaixen en l’esquema “una de freda i una de calenta”. D’una banda, el diari estrena un suplement dominical en què es proposen aprofundir en els temes -és a dir, fer periodisme-. De l’altra, Xavier Bosch, director del diari després de la marxa d’en Sanchis, dimiteix.
En la noticia-presentació del nou suplement A més a més s’inclou una frase d’en Xavier Bosch que m’ha agradat força: “Contra la crisi, periodisme”. I té raó. Tothom parla de la crisi dels mitjans tradicionals, i hi ha part de veritat. És ben cert que, tal i com va avançant el món, el paper s’ha de reformular i el veritable futur el representen els suports digitals; sobre aquest tema, espero fer un post més extens en uns dies. Però també hi ha una altra cosa que hem de tenir ben present: el periodisme és la clau. Hem d’explicar coses interessants, i explicar-les bé. Amb productes periodísticament rigorosos -amb anàlisi i ben fets, encara que això impliqui periodicitats més àmplies-, crec que el públic no es podria resistir. Com passa amb el consum -marques blanques i delicatessen-, el periodisme no només necessita rapidesa: també profunditat. I si no, per què veig que molta gent llegeix els dominicals dels diaris al metro durant la setmana?
L’altra noticia, com he dit al principi, és que en Bosch plega. Es veu que la pressió s’ha fet insuportable i ho ha hagut de deixar, ja sigui per càrrega de feina o per enfrontaments amb la direcció de la Corporació Catalana de Comunicació. No queda bé dir ara que ja m’ho esperava, però quan el van nomenar no ho tenia gaire clar. D’entrada, en Sanchis havia creat un precedent difícil de superar. I per continuar, no acabava de veure un periodista que sempre havia estat audiovisual com a director d’un diari… Per a la premsa, un periodista de premsa. I no és una crítica al Bosch, que consti; la seva feina aixecant RAC1 va ser envejable. Però cada persona -i ara, en moments de crisi, més que mai- ha de fer allò que sap fer millor. Cadascú té el seu rol.
PS: Deixo de banda el tema feina, perquè de ben segur comença a cansar una miqueta. Suposo que els lectors m’ho agraireu força.
