La fotografia es fa a una banda mentre l’acció és a l’altra. Una vegada més el focus se centra en allò anecdòtic. Amb tot el que està caient -i que caurà-, el nostre govern torna a prioritzar coses que, sincerament, ara no toquen. El CAT a les matrícules? Sí, molt bé… Però primer: finançament, traspàs de rodalies, finançament de l’estació de La Sagrera, cessió d’El Prat, recolzament definitiu de l’Estatut tal i com el va refrendar el poble de Catalunya,… És sensat plantejar ara el tema de les xapes? De debò ens fem respectar així? 

Sembla que el tema de les matrícules s’hagi clonat al laboratori tripartit per desviar l’atenció del personal. És un debat vell, que ja ha bellugat un parell de vegades abans i amb idèntic desenllaç. Però ara torna per, insisteixo, fer que la gent estigui distreta. Només espero que els mitjans de comunicació d’aquest país no es deixin entebanar i, a més de no informar sobre el tema, denunciïn aquest intent maldestre d’aixecar cortines de fum per tapar l’immens desastre que està a punt de concretar-se.

Però, ¿i si en realitat no es busca camuflar res, i el govern està fent això perquè ho creu oportú? Doncs aleshores s’ha de fer palesa l’absoluta incompetència de l’executiu. I no només perquè no sigui important mostrar, una vegada més, que Madrid mai no té, d’entrada, la intenció de cedir, ni que sigui amb les coses més folclòriques i irrellevants. També perquè estem patint una crisi espectacular, amb un atur crònic i un model productiu en què el sistema públic ha d’invertir millonades perquè empreses privades no facin el que han de fer: buscar la seva supervivència sent més eficients.

Posem-nos a treballar en el futur i deixem-nos de xapes! Perquè de res no serveix que ens deixin posar el CAT si després anem a Madrid en cotxe i ens trenquen el retrovisor.