Tot l’enrenou relacionat amb la inauguració de la T1 és per pixar i no treure’n gota. A mi, com no podia ser d’altra manera tenint en compte la meva ment friki, m’ha recordat a una sèrie de culte dels anys 80 de què, per cert, es farà una pel·lícula en breu: “El Equipo A”.

Resulta que en aquella sèrie hi havia un personatge anomenat B.A. Baracus (M.A. Barracus segons la traducció espanyola), interpretat pel voluminós Mr. T, que tenia pànic als avions. Mai no volia volar. I de fet es posava com una mona quan els demés integrants del seu grup deixaven entreveure la seva voluntat de llogar un jet privat per desplaçar-se a, posant per cas, El Salvador…
 
Era en aquell moment de conflicte quan apareixia John “Hannibal” Smith (George Peppard a la tele, Liam Neeson –es comenta- a la peli) amb un immaculat got de llet. L’M.A., un malalt d’aquesta nutritiva beguda, es llençava com un nen que veu un xumet… sense saber que la llet contenia somnífer. ¿Resultat? El poruc adormit durant hores, i viatge amb avió sense cap mena de complicacions. L’episodi es repetia i la víctima de l’engany mai no recordava que l’enganyaven sempre amb el mateix sistema.
 
Ara hem estrenat la T1 al Prat. Portem molts anys parlant de dèficit d’infraestructures, d’un aeroport de segona, de falta de vols internacionals sense escala a Madrid, de discriminació flagrant respecte Barajas. Però arriba ZP amb la nova T1 i sembla que ens haguem begut el got de llet… És més, arriba ZP amb qualsevol conill recentment extret del seu barret d’il·lusionista, i l’efecte en tota la classe política catalana (i fins i tot –que és el que més mal em fa- entre els professionals de la informació) és: “Guau! Què maca! Què bé funciona! I quin marbre! I els lavabos ben nets! Quin goig!”
 
Però l’aeroport de la nostra capital segueix sent de segona, entre d’altres coses perquè qui el gestiona (i mantindrà la majoria quan s’aprovi la nova configuració de l’esmentada gestió) ho vol així. Nosaltres volem ser país però actuem com una regió més. I aquest és precisament el provinicianisme que hem de denunciar. Però a més a més volem que no ens enganyin a Madrid, però sempre acaben portant un got de llet adulterat i nosaltres, com un M.A Barracus qualsevol, bevem sense deixar de dibuixar un somriure de babau en les nostres cares. Realment tenim el que ens mereixem: llet sencera amb melamina.